POEMES DE "BESTIARI" DE JOSEP CARNER
El
cargol
Tinc banyes que no fereixen,
menjo tant de verd com puc
i, com una joia viva,
porto un estoig al damunt.
Temo sabates distretes
i peus feixucs o ferrats
que sabrien esclafar-me
damunt la pols o l'herbam.
I quan sento criatures
que a la voreta o de lluny
canten un: -Cargol, treu banya!-
mig em moro de poruc.
L’elefant
Salut i alegria.
Jo só l'elefant,
el forçut més gran
que la terra cria.
Tinc una estatura...!
Qui més s'expandí,
al davant de mi
sembla criatura.
Per plans i muntanyes
duc al meu davant
la trompa, dansant
entre dues banyes.
Bé em faria trist
de perdre-la un dia,
però pel que he vist
mai no s'esgarria.
I en pena o en pompa,
redreçat o cot,
arribo amb la trompa
gairebé pertot.
Diu la
papallona
Papallona encisadora,
jo, lleugera i voladora,
tendrament, en dia bo,
vaig de l'una a l'altra flor.
Com a il·lusió tan bella,
cal no haver-me; fóra un crim.
Per als ulls só meravella
i, dins una mà, polsim.
La
mosca
No caldrà pas que m'entabanin
dient-me: "Calla, aparta't, jeu".
Per a ficar-me a tot arreu,
no caldrà mai que m'ho demanin:
us vaig al nas i allà on suqueu.
I ara afegeixo als estordits:
Jo vull la llum, dies i nits;
i així el remei contra les mosques
serà quedar-vos a les fosques...
en companyia dels mosquits.
L’
hipopòtam
El meu caparràs espanta
amb més morro que no front,
i tinc una pell tan dura,
que és la més dura del món!
Nedo com una sirena,
menjo herbeta al regadiu
i sé durar sota l'aigua:
sóc un elefant de riu.
El present que a mi em plauria
(per a dur-lo sobre els lloms)
fóra un piano de cua
amb mànec de dar-hi tombs.
He vist micos, he vist
lloros.
Trobo que no valen res:
gent lleugera, estrafolària...
Sóc un animal de pes.
Apa, lectors i lectores... bona feina!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada